El Museu Romàntic Can Llopis es troba actualment tancat per reformes. 

Intimitat i vida social en el romanticisme. El romanticisme va representar l’apoteosi de l’individu en tots el camps de l’activitat humana. També en el de l’arquitectura i la decoració d’interiors. Els homes i les dones volien fer palesa la seva personalitat, el seu gust. A través d’objectes i mobles de diferents procedències i estils, reunits harmònicament, l’habitatge mostra com eren, o com volien ser, les persones que hi vivien. En una casa romàntica, cada racó amaga un secret, cada objecte guarda el record d’un instant de vida. A partir d’aquests rastres podem reconstruir i comprendre el passat.

El Museu Romàntic Can Llopis. Aquesta casa del segle XIX, perfectament conservada, permet que ens acostem a les formes de vida d’una família de propietaris catalans que va viure la seva esplendor durant els anys del romanticisme. Va ser construïda al final del segle XVIII, en estil neoclàssic, de formes sòbries i elegants, amb molt poca ornamentació. Fidel a la tradició mediterrània, la casa conserva el pati central per on s’enfila l’escala principal que puja a la planta noble. La decoració de l’interior reflecteix l’evolució del gust des de l’època de la construcció de l’edifici, fortament influït pels estils aristocràtics, fins al triomf de les noves formes del romanticisme burgès.

El progrés tècnic. A la casa es poden veure alguns avenços tècnics del segle XIX: un carruatge amb capacitat per a catorze persones i diversos velocípedes (un dels quals és força sofisticat, amb llantes de goma i pedals). A través de les diverses sales, es pot resseguir també l’evolució de la il·luminació, des dels candelers i les aranyes amb espelmes de cera fins a l’enllumenat de gas.

Els Llopis. D’origen mariner, la família Llopis va entroncar a mitjan segle XVIII amb una família de propietaris rurals: els Falç. Els Llopis es van dedicar a les propietats familiars i al conreu de les vinyes. Al celler de la casa s’elaborava la Malvasia Llopis, que es va exportar a diversos països d’Amèrica. El darrer membre de la nissaga, Manuel Llopis i de Casades, va cedir la casa pairal a la Generalitat de Catalunya el 1935.

El Museu Romàntic es va inaugurar el 1949. Ha estat ampliat successivament amb una sèrie de diorames, que il·lustren diferents episodis de la vida al segle passat i de les tradicions populars catalanes, i amb la col·lecció de nines de l’artista Lola Anglada, que reuneix més de quatre-centes peces de diferents països, moltes de les quals són del període romàntic.