Tornar a inici de pàgina

Museu de Cervera

endavant

enrrere

Tancar

#museuobert

Sobre el projecte

Museuobert.cat és un portal de difusió de col·leccions, que neix amb l'objectiu d'apropar el ciutadà a les institucions culturals, oferint la possibilitat de descobrir les peces dels museus i compartir-les a les xarxes socials.

Davant la situació d’excepcionalitat en la que ens trobem actualment i el confinament de la ciutadana a casa. Moltes indústries i sectors s’han vist afectats, entre ells el de la cultura, i calen eines per evitar una aturada completa.

La iniciativa neix impulsada per les empreses Nubilum i Coeli, amb l’objectiu d’afrontar el temps de confinament que estem vivint i la necessitat de mantenir oberts els museus que han hagut de tancar les seves portes físiques.

El portal és una eina, que hem posat a disposició del museus, per difondre les seves col·leccions de forma ràpida i senzilla. Cadascun d’ells ha escollit la informació que vol mostrar: una imatge amb una breu descripció de l'objecte (cartel·la) tal com si estigués exposada en una de les seves sales. En l’actual situació ha primat l’agilitat per sobre de l'exhaustivitat.

#museuobert convida a perdre's per les col·leccions dels museus i a compartir les troballes a les xarxes socials, un dels canals de comunicació més potents en aquests moments de quarantena.

Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.

Nubilum Té com a missió integrar el coneixement, preservar-lo i fer-lo accessible.

Edittio Crea i dissenya interfícies gràfiques interatives per a entorns de cultura

Juntes, amb la implicació de tot l’equip del projecte han posat en marxa aquesta iniciativa.


Ets un museu o institució cultural i vols difondre el teu patrimoni online? Suma't a la iniciativa.

N.B. El projecte s’ha posat en funcionament en dues setmanes i és probable que tingui algunes mancances o limitacions que esperem que es minimitzin amb el temps. Per qualsevol proposta o suggeriment poden contactar a info@museuobert.cat.

Nota legal

Tancar

#museuobert

Credits

Museu de Cervera
caixa
Datació
1600 - 1799
Materials i tècniques
noguera / talla en relleu, talla aplicada, motllurat (fusta principal)
ferro (per al pany i les frontisses)
Lloc d'execució
Lleida
Lloc de procedència
Cervera
Núm. de registre
MCC 7
buc paral·lelepípede sobre socolada motllurada per les tres cares visibles i potes en forma d’urpa a biaix als quatre angles. El frontis està decorat amb tres plafons amb motius florals entre dos falsos monjos igualment tallats i motllurats. Els costats amb plafó d’igual decoració que el frontis. La tapa llisa decorada pel davant amb un faldó amb sanefa d’unglades i els costats protegits per llistons guardapols. ESTUDI: moble que segueix un dels models propis de les caixes catalanes barroques. En concret, aquesta tipologia decorada amb plafons tallats en baix relleu amb motius vegetals es relaciona amb la producció de la demarcació de Lleida i el model es va produir durant un llarg període de temps al llarg de tot el barroc. Peces com aquesta les trobem a moltes col·leccions amb poques variacions. A Catalunya ja a l’Edat Mitjana, per herència del món antic, la roba d’ús personal es guardava en caixes. La societat perpetuava la caixa perquè els havia atorgat una forta càrrega simbòlica; la caixa es relacionava amb les tradicions, la identitat i la memòria familiar. Aquesta valoració es donava pel fet que la caixa era el moble que la núvia aportava com a part del dot i on col·locava la seva roba personal i la del casament, no només aquells dies de les festes, sinó que la caixa seguiria essent l’únic bé visible que la dona mantenia durant la resta de la seva vida a la casa del seu home. Aquest fet convertí aquest buc de fusta en un símbol de la seva identitat, un reflex de les seves arrels i del seu nivell econòmic. A més, com que cada zona geogràfica elaborava un model diferent de caixa, permetia establir una relació entre propietari i la seva procedència. És clar que hi ha també una raó econòmica en la perpetuïtat de la caixa, però si la població hagués valorat només qüestions pràctiques i de cost el canvi cap a la calaixera hagués estat molt més ràpid, encara que fos amb la compra de calaixeres de menys qualitat artística. És per això que trobem caixes a molts llocs de Catalunya fins i tot al llarg del segle XVIII, quan la calaixera en teoria ja està totalment implantada. No podem precisar la datació perquè, encara que aquest model de decoració amb plafons florals es va començar a construir al segle XVII, sabem que a finals del segle següent encara estava totalment vigent, com ho demostra una de les poques peces datades, que es conserva en una col·lecció particular.