Museu de Cervera

Obrir cerca ampliada

Tornar a inici de pàgina

Museu de Cervera

endavant

enrrere

Tancar

#museuobert

Sobre el projecte

Museuobert.cat és un portal de difusió de col·leccions, que neix amb l'objectiu d'apropar el ciutadà a les institucions culturals, oferint la possibilitat de descobrir les peces dels museus i compartir-les a les xarxes socials.

Davant la situació d’excepcionalitat en la que ens trobem actualment i el confinament de la ciutadana a casa. Moltes indústries i sectors s’han vist afectats, entre ells el de la cultura, i calen eines per evitar una aturada completa.

La iniciativa neix impulsada per les empreses Nubilum i Coeli, amb l’objectiu d’afrontar el temps de confinament que estem vivint i la necessitat de mantenir oberts els museus que han hagut de tancar les seves portes físiques.

El portal és una eina, que hem posat a disposició del museus, per difondre les seves col·leccions de forma ràpida i senzilla. Cadascun d’ells ha escollit la informació que vol mostrar: una imatge amb una breu descripció de l'objecte (cartel·la) tal com si estigués exposada en una de les seves sales. En l’actual situació ha primat l’agilitat per sobre de l'exhaustivitat.

#museuobert convida a perdre's per les col·leccions dels museus i a compartir les troballes a les xarxes socials, un dels canals de comunicació més potents en aquests moments de quarantena.

Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.

Nubilum Té com a missió integrar el coneixement, preservar-lo i fer-lo accessible.

Edittio Crea i dissenya interfícies gràfiques interatives per a entorns de cultura

Juntes, amb la implicació de tot l’equip del projecte han posat en marxa aquesta iniciativa.


Ets un museu o institució cultural i vols difondre el teu patrimoni online? Suma't a la iniciativa.

N.B. El projecte s’ha posat en funcionament en dues setmanes i és probable que tingui algunes mancances o limitacions que esperem que es minimitzin amb el temps. Per qualsevol proposta o suggeriment poden contactar a info@museuobert.cat.

Nota legal

Tancar

#museuobert

Credits

Tancar

http://www.museudecervera.cat

https://visitmuseum.gencat.cat/ca/museu-comarcal-de-cervera

L’actual Museu Comarcal de Cervera és un conjunt museístic complex, resultat de la suma de tres museus amb tradició: l’antic Museu de Cervera, el Museu del Blat i la Pagesia i, finalment, la Casa Museu Duran i Sanpere.

Destaquen les col·leccions d’art medieval procedents, majoritàriament, d’edificis religiosos de la ciutat de Cervera i comarca, i les col·leccions històriques relacionades amb la universitat literària de Cervera del segle XVIII. Dos moments històrics fonamentals per entendre la trajectòria i el desenvolupament urbanístic i artístic de Cervera.

Destaquen també les importants col·leccions etnogràfiques conservades al Museu del Blat i la Pagesia, relacionades amb el món agrícola abans de la industrialització del camp, i les conservades a la Casa Museu Duran i Sanpere, que ens il·lustren la burgesia terratinent característica de la Segarra.

Un conjunt que transportarà el visitant per diferents moments de la història de la ciutat de la mà dels seus protagonistes.

#museuobert

Museu de Cervera

Casa Museu Duran i Sanpere

  • Sobre Museu de Cervera
Museu de Cervera

© Museu de Cervera - Laura Florensa Peralta

tocador
Datació
1860 - 1880
Materials i tècniques
fusta (per a l'interior)
marbre (per a l'interior)
vidre (en regruix i xapa)
pisa
vogit, tallat, motllurat, tornejat, ennegrit
Lloc d'execució
Catalunya
Lloc de procedència
Cervera
Núm. de registre
MCC 590
estructura formada per una taula que dóna suport a un mirall basculant amb tot l’acabat ennegrit. Les potes neixen rectes tallades amb caboixons i es prolonguen en forma cabriolé. La cintura amb dos calaixos superposats flanquegen un de central i un faldó vogit per sota. Tots ells decorats amb una motllura amb ditada que dibuixa un marc ovalat que centra el pom de fusta. El tauler amb marbre blanc queda emmarcat per una galeria també de marbre al darrere i els dos costats. Sobre la part del darrere d’aquesta galeria se subjecten els dos muntants del mirall de contorn mixtilini i enriquit amb ditades. El mirall en arc de mig punt es corona amb un remat de flors i el marc es decora amb ditades. ESTUDI: “De jove per lluir, de gran per no fer fàstic: amagar el pas del temps, esmenar les imperfeccions naturals, realçar els encants, sempre disfressar els dons de la naturalesa, aquesta és la funció del tocador. Moble domèstic pensat per pentinar-se i compondre’s, tot i que sovint ha assumit alhora un alt valor com a objecte de representació social. Sol estar format com a mínim d’un mirall i calaixos o compartiments per als afaits. Com és lògic, el terme “tocador” deriva del castellà tocado, de la mateixa manera que el terme català més antic per designar el moble, “lligador”, procedeix de “lligadura”, la peça de roba amb què es cobria el cap antigament. A més d’estar al servei de la bellesa des de les èpoques més remotes, el tocador, que malgrat ser dissenyat algunes vegades per a homes, és una peça femenina, i que ha complert sovint també la funció de joier, evocant sofisticació, luxe, elegància i sensualitat. Sol situar-se al dormitori o en una cambra annexa, anomenada igualment tocador o lligador i decorada a la moda amb gran cura.” Text extret de la galeria d’estudi Tocadors del MADB i escrit per Mónica Piera. Aquest tocador o lligador és un bon exemple de la recuperació de l’estètica Lluís XV que va començar a mitjan segle XIX i va continuar unes dècades. Després d’una primera meitat de segle dominada pels cànons clàssics, des de la dècada de 1840 i amb el seu moment àlgid en l’exposició de Londres de 1851, els decoradors, tapissers i ebenistes europeus recuperen les línies sinuoses i les potes cabriolades inspirades en les propostes rococó. La producció catalana s’adapta de seguida al nou gust i els artesans mostren en els seus mobles aquesta influència del gust francès. L’acostament que els artistes i artesans del XIX fan a l’estil Lluís XV és superficial i repercuteix únicament en les formes de les peces —serpentines, sinuoses i ondulades— i en els motius decoratius —amb invasió de flors i ornaments xinesos—, sense incidir en els materials ni en les proporcions. Aquest fet és fàcilment perceptible en aquest tocador, que continua utilitzant la caoba amb l’acabat ennegrit i el tauler de marbre blanc, propis del moble català decimonònic, sense intentar recuperar els que es van emprar un segle abans. En canvi, n’agilita la part inferior incorporant-hi potes cabriolades de curvatura accentuada. El moble és de qualitat mitjana i respon a la producció realitzada per tallers cada vegada més grans, que venen els seus productes a Catalunya i a la resta de l’Estat. El pom de porcellana que avui duu el calaix del mig és posterior. Substitueix un pom tornejat de fusta, segurament fracturat, igual als quals ensenyen la resta dels calaixos.