Museu de Cervera

Obrir cerca ampliada

Tornar a inici de pàgina

Museu de Cervera

endavant

enrrere

Tancar

#museuobert

Sobre el projecte

Museuobert.cat és un portal de difusió de col·leccions, que neix amb l'objectiu d'apropar el ciutadà a les institucions culturals, oferint la possibilitat de descobrir les peces dels museus i compartir-les a les xarxes socials.

Davant la situació d’excepcionalitat en la que ens trobem actualment i el confinament de la ciutadana a casa. Moltes indústries i sectors s’han vist afectats, entre ells el de la cultura, i calen eines per evitar una aturada completa.

La iniciativa neix impulsada per les empreses Nubilum i Coeli, amb l’objectiu d’afrontar el temps de confinament que estem vivint i la necessitat de mantenir oberts els museus que han hagut de tancar les seves portes físiques.

El portal és una eina, que hem posat a disposició del museus, per difondre les seves col·leccions de forma ràpida i senzilla. Cadascun d’ells ha escollit la informació que vol mostrar: una imatge amb una breu descripció de l'objecte (cartel·la) tal com si estigués exposada en una de les seves sales. En l’actual situació ha primat l’agilitat per sobre de l'exhaustivitat.

#museuobert convida a perdre's per les col·leccions dels museus i a compartir les troballes a les xarxes socials, un dels canals de comunicació més potents en aquests moments de quarantena.

Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.

Nubilum Té com a missió integrar el coneixement, preservar-lo i fer-lo accessible.

Edittio Crea i dissenya interfícies gràfiques interatives per a entorns de cultura

Juntes, amb la implicació de tot l’equip del projecte han posat en marxa aquesta iniciativa.


Ets un museu o institució cultural i vols difondre el teu patrimoni online? Suma't a la iniciativa.

N.B. El projecte s’ha posat en funcionament en dues setmanes i és probable que tingui algunes mancances o limitacions que esperem que es minimitzin amb el temps. Per qualsevol proposta o suggeriment poden contactar a info@museuobert.cat.

Nota legal

Tancar

#museuobert

Credits

Tancar

http://www.museudecervera.cat

https://visitmuseum.gencat.cat/ca/museu-comarcal-de-cervera

L’actual Museu Comarcal de Cervera és un conjunt museístic complex, resultat de la suma de tres museus amb tradició: l’antic Museu de Cervera, el Museu del Blat i la Pagesia i, finalment, la Casa Museu Duran i Sanpere.

Destaquen les col·leccions d’art medieval procedents, majoritàriament, d’edificis religiosos de la ciutat de Cervera i comarca, i les col·leccions històriques relacionades amb la universitat literària de Cervera del segle XVIII. Dos moments històrics fonamentals per entendre la trajectòria i el desenvolupament urbanístic i artístic de Cervera.

Destaquen també les importants col·leccions etnogràfiques conservades al Museu del Blat i la Pagesia, relacionades amb el món agrícola abans de la industrialització del camp, i les conservades a la Casa Museu Duran i Sanpere, que ens il·lustren la burgesia terratinent característica de la Segarra.

Un conjunt que transportarà el visitant per diferents moments de la història de la ciutat de la mà dels seus protagonistes.

#museuobert

Museu de Cervera

Casa Museu Duran i Sanpere

  • Sobre Museu de Cervera
Museu de Cervera

© Museu de Cervera

armari de lluna
Datació
1870 - 1890
Materials i tècniques
xicranda (en massís i en xapa com a fusta principal)
caoba (i altres fustes tenyides per a l'exterior)
fusta de fruiter (erable i altres fustes clares en xapa per als interiors)
pi (per a l'estructura)
platejat, bisellat (amb solució metàl·lica per al mirall)
xapat, talla en relleu aplicada, talla calada aplicada, talla incisa, motllurat, tornejat, ennegrit i tenyit de vermell l'acabat a monyeca
Lloc d'execució
Catalunya
Lloc de procedència
Cervera
Núm. de registre
MCC 546
armari d’estructura paral·lelepípeda amb mirall a la part exterior de la porta, sobre calaix a tota amplada, amb cantells davanters aixamfranats i sobre potes davanteres tornejades. Tot l’exterior és de xicranda amb un acabat a monyeca vermellós decorat amb talles ennegrides. La part alta del mirall i el travesser superior de la porta són arquejats i aquesta mateixa curvatura la segueixen el fris, la cornisa i el coronament. El coronament, en forma de frontó partit, flanqueja una gran mitja copa amb cascades de flors i flanquejat per copes tornejades amb nanses. La talla del fris amb un medalló central amb flors envoltat de fulles i roleus. A la porta, altres aplicacions de flors decoren el centre i els extrems superiors del travesser. L’escut de pany amb volutes i palmetes es repeteix a l’altre muntant per crear simetria estètica. El calaix amb el frontis amb un medalló envoltat de roleus i volutes, i el sòcol de contorn mixtilini amb una fulla d’acant envoltada per branques. Els xamfrans són facetats a l’alçada del fris i del calaix que es complementen amb mènsules vegetals i florals aplicades a l’alçada de la porta. L’interior de l’armari totalment xapat amb fusta clara de fruiters que contrasta amb l’acabat fosc dels cantells davanters dels prestatges. Els tiradors, en forma de pom, obren els dos calaixos entre prestatges i els llistons dentats. El calaix inferior del frontis igualment xapat amb fusta clara inclou una tapa corredissa amb pom també tornejat i negre. ESTUDI: l’armari de lluna és un tipus d’armari guarda-roba que inclou un gran mirall a la part exterior de la porta. Aquest tipus de moble contenidor i a la vegada gran mirall és una tipologia nova del segle XIX, que apareix per primer cop cap a 1830, quan s’avança i perfecciona el sistema de fer grans llunes de mirall, fins llavors molt cares. És, per tant, la industrialització la qual permet la difusió d’aquesta nova tipologia que soluciona en un sol moble dues funcions: guardar roba i reflectir la llum i reflectir-se. Tenint en compte que fins aquell moment el mirall era un dels objectes més luxosos de les cases, a causa del seu alt preu i la dificultat de realitzar-los, podem entendre l’èxit de l’armari de lluna i la seva ràpida expansió, convertint-se en un dels mobles més representatius del dormitori del segle XIX. A més, el fet que la cara externa de la porta, és a dir el frontis, fos ocupat per un mirall, que ara no era car, abaratia el preu de l’armari, ja que eliminava el material que hagués ocupat aquest lloc principal del moble. Si ens hi fixem, aquest armari respon a la construcció modular i seriada del segle XIX. Les diferents parts es poden muntar i desmuntar amb facilitat i les decoracions són afegides, ja sigui encolades o emmetxades, de tal manera que era fàcil canviar-les per adaptar-les als diferents gustos i necessitats sense haver de fer una peça única. Aquest tipus de construcció triomfà al segle XIX i permeté que la classe mitjana i burgesa pogués decorar les llars amb peces elegants, a la moda, sense un cost excessiu. Estem davant un armari de molt bona qualitat dintre de la producció del segle XIX. Tant el disseny, com els materials i els acabats denoten una bona factura i un bon artífex. Respon a un moble que fa servir totes les eines industrials al servei d’un moble funcional que és, a més, una peça important dintre del mobiliari del dormitori de l’època. El fet que la màquina permetés abaratir costos, permet dedicar atenció fins i tot als interiors, que són xapats, cosa que en la producció manual no s’havia fet. El treball de talla és molt bo, la precisió i destresa com utilitza l’artesà les gúbies és excel·lent, com també ho és la manera com està tractat l’acabat dels diferents elements. Juga brunyint les parts prominents i deixa en mat les parts fondes, aconseguint així un efecte més volumètric dels elements representats. Algunes peces estan tallades en massís de xicranda. L’ennegrit de tota la talla que l’engalana contrasta vivament amb l’acabat a monyeca que lluu l’exterior de l’armari. Aquest inclou un tint vermellós que fa que la fusta de xicranda destaqui en un intens i bonic contrast. El mateix contrast cromàtic i distingit s’observa a la decoració interior. Xapat tot en fustes clares amb elements puntuals ennegrits, com és el cas dels llistons dentats, dels frontals dels prestatges o dels tiradors tornejats. Les xapes dels fruiters a la vegada que els hi donaven aquest toc de polit i net, aromatitzaven els interiors.