Tornar a inici de pàgina

Museu de Cervera

endavant

enrrere

Tancar

#museuobert

Sobre el projecte

Museuobert.cat és un portal de difusió de col·leccions, que neix amb l'objectiu d'apropar el ciutadà a les institucions culturals, oferint la possibilitat de descobrir les peces dels museus i compartir-les a les xarxes socials.

Davant la situació d’excepcionalitat en la que ens trobem actualment i el confinament de la ciutadana a casa. Moltes indústries i sectors s’han vist afectats, entre ells el de la cultura, i calen eines per evitar una aturada completa.

La iniciativa neix impulsada per les empreses Nubilum i Coeli, amb l’objectiu d’afrontar el temps de confinament que estem vivint i la necessitat de mantenir oberts els museus que han hagut de tancar les seves portes físiques.

El portal és una eina, que hem posat a disposició del museus, per difondre les seves col·leccions de forma ràpida i senzilla. Cadascun d’ells ha escollit la informació que vol mostrar: una imatge amb una breu descripció de l'objecte (cartel·la) tal com si estigués exposada en una de les seves sales. En l’actual situació ha primat l’agilitat per sobre de l'exhaustivitat.

#museuobert convida a perdre's per les col·leccions dels museus i a compartir les troballes a les xarxes socials, un dels canals de comunicació més potents en aquests moments de quarantena.

Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.

Nubilum Té com a missió integrar el coneixement, preservar-lo i fer-lo accessible.

Edittio Crea i dissenya interfícies gràfiques interatives per a entorns de cultura

Juntes, amb la implicació de tot l’equip del projecte han posat en marxa aquesta iniciativa.


Ets un museu o institució cultural i vols difondre el teu patrimoni online? Suma't a la iniciativa.

N.B. El projecte s’ha posat en funcionament en dues setmanes i és probable que tingui algunes mancances o limitacions que esperem que es minimitzin amb el temps. Per qualsevol proposta o suggeriment poden contactar a info@museuobert.cat.

Nota legal

Tancar

#museuobert

Credits

Museu de Cervera
cadira
Datació
últim quart segle XIX
Materials i tècniques
fusta / tornejat, vogit
jonc / reixeta
mixtió / daurat amb pa d'or
Lloc d'execució
Catalunya
Lloc de procedència
Cervera
Núm. de registre
MCC 545.1
cadira lleugera amb respatller calat i estructura subtilment trapezoïdal, amb travessers superior i inferior vogits i units per muntants i columnetes interiors balustrades. Els muntants es prolonguen per configurar les potes amb una lleugera caiguda i secció circular. El seient resta trenat a un bastidor de contorn sinuós. Les potes davanteres, en forma de sable i tornejades al travesser superior, s’uneixen entre si amb una xambrana balustrada en forma de fus. La resta de potes s’uneixen amb doble xambrana correguda cilíndrica. Tot l’exterior, inclús la reixeta, està daurat. ESTUDI: aquest model de cadira lleugera tornejada amb reixeta, també denominada cadira de ball, va ser creat a França a mitjan segle XIX i va aconseguir un gran èxit durant el període de Napoleó III. L’acabat daurat i el xarol negre són els més repetits. Van obtenir un gran èxit i cadires d’aquest tipus són molt comunes en sales de recepció i sales de visita de cases, palaus, espais de concerts, etc. com a complements dels seients entapissats més confortables i pesats. Eren, per tant, cadires complementàries dels seients de saló de fàcil mobilitat. Les fàbriques les exportaven i de seguida es van fer models propers en altres països europeus. La inclinació que adopta el vogit del travesser superior juntament amb la forma en sable de les potes li dóna un perfil fràgil i un suau moviment que les fa molt lleugeres, a la vegada que el tornejat del respatller les enriqueix. Aquesta parella de cadires daurades presenten un clar desgast de la capa aplicada d’or que les cobreix, sobretot a les parts prominents més accessibles al fregament que deixen al descobert el color groc de sota. El daurat està sobreposat a aquesta capa de color, prescindint de les corresponents capes de preparació de guix que acostumen a amagar el bol i que habitualment encoixinen l’or. El daurat es mostra brillant, com brunyit, però en realitat la seva brillantor és precisament a causa de les successives capes de groc que duu a sota. Aquesta capa general de color groc s’acostumava a fer amb una base d’oli de llinosa o bé, moltes vegades, amb vernís copal color que, prèviament a la seva aplicació, era mòlt a mà, amb la mola i el moló. S’aplicaven quatre o sis capes que, després de ben seques, eren polides amb tosca per obtenir unes superfícies ben llises. L’or en aquest cas està aplicat al mixtió. L’or s’aplicava quan el mixtió, acomodat en capes molt fines i estirades, era gairebé sec. Com a protecció, mostra algun tipus d’acabat, segurament a base de goma laca. Les reixetes s’acostumaven a daurar igualment per unificar la visió estètica dels materials. Aquest tipus de tècnica de trenat de tires vegetals esteses sobre un bastidor a partir d’orificis practicats en la fusta, en quadrícula o en diagonal, i que produeix l’efecte de gelosia, és d’origen japonès i es va introduir primer a la península durant el segle XVI. El seu gran desenvolupament, però, va tenir lloc a partir de finals del segle XVII, primer a Holanda i Anglaterra, i després a d’altres països europeus.