Tornar a inici de pàgina

Museu de Cervera

endavant

enrrere

Tancar

#museuobert

Sobre el projecte

Museuobert.cat és un portal de difusió de col·leccions, que neix amb l'objectiu d'apropar el ciutadà a les institucions culturals, oferint la possibilitat de descobrir les peces dels museus i compartir-les a les xarxes socials.

Davant la situació d’excepcionalitat en la que ens trobem actualment i el confinament de la ciutadana a casa. Moltes indústries i sectors s’han vist afectats, entre ells el de la cultura, i calen eines per evitar una aturada completa.

La iniciativa neix impulsada per les empreses Nubilum i Coeli, amb l’objectiu d’afrontar el temps de confinament que estem vivint i la necessitat de mantenir oberts els museus que han hagut de tancar les seves portes físiques.

El portal és una eina, que hem posat a disposició del museus, per difondre les seves col·leccions de forma ràpida i senzilla. Cadascun d’ells ha escollit la informació que vol mostrar: una imatge amb una breu descripció de l'objecte (cartel·la) tal com si estigués exposada en una de les seves sales. En l’actual situació ha primat l’agilitat per sobre de l'exhaustivitat.

#museuobert convida a perdre's per les col·leccions dels museus i a compartir les troballes a les xarxes socials, un dels canals de comunicació més potents en aquests moments de quarantena.

Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.

Nubilum Té com a missió integrar el coneixement, preservar-lo i fer-lo accessible.

Edittio Crea i dissenya interfícies gràfiques interatives per a entorns de cultura

Juntes, amb la implicació de tot l’equip del projecte han posat en marxa aquesta iniciativa.


Ets un museu o institució cultural i vols difondre el teu patrimoni online? Suma't a la iniciativa.

N.B. El projecte s’ha posat en funcionament en dues setmanes i és probable que tingui algunes mancances o limitacions que esperem que es minimitzin amb el temps. Per qualsevol proposta o suggeriment poden contactar a info@museuobert.cat.

Nota legal

Tancar

#museuobert

Credits

Museu de Cervera
cadira
Datació
1870 - 1890
Materials i tècniques
fusta / vogit, motllurat, ennegrit (sense identificar)
tires vegetals / reixeta (per al seient)
Lloc d'execució
Catalunya
Lloc de procedència
Cervera
Núm. de registre
MCC 504.1
cadira baixa amb respatller calat. Els dos muntants de secció rectangular pugen obrint-se cap a fora unint-se per dos travessers, un a mitja alçada i l’altre superior, tots dos vogits i decorats amb motllura de mitjacanya incisa o ditada. A l’arribar al seient s’obren en lleugera caiguda per a configurar les potes posteriors. El seient cobert en reixeta, amb cintura vista i travesser davanter vogit en perfil sinuós que s’uneix a les potes davanteres cabriolés acabades amb petit taló. ESTUDI: aquesta cadira s’apropa ja al gust alfonsí, que substitueix les corbes sinuoses de l’isabelí per línies rectes, de tendència classicista. De totes maneres, les potes davanteres mostren encara el perfil cabriolé propi del gust anterior, la qual cosa ens permetria parlar d’una cadira d’estil transició entre l’isabelí i l’alfonsí. En aquest cas, es tracta d’una cadira de dona, és a dir, una cadira més baixa que les habituals. La tradició de seure les dones en cadires baixes és molt antiga. En realitat hauríem de buscar l’origen a les estrades o tarimes d’origen islàmic que van tenir forta repercussió a la Península Ibèrica des de l’època medieval entre les classes benestants. A partir del segle XVIII les estrades van anant desapareixent i les dones es van començar a seure a cadires en les sales de representació, tal com feien els homes. Habitualment, les cadires de dona eren més baixes, encara que es fessin a conjunt amb les dels homes. Encara que aquesta diferència d’alçades va anar desapareixent, és possible trobar cadires baixes de dona fins i tot en una data tan tardana com ara la segona meitat del segle XIX. Aquest tipus de cadira de dona, elegant i a la moda, que es feia servir a les sales de visita no s’ha de confondre amb les cadires de cuina i de foc o treball que des d’antic es feien baixes per facilitar la feina, que es construïen amb fustes locals i el seient era habitualment de fusta, espart o altres fibres vegetals senzilles.