Tornar a inici de pàgina

Museu de Cervera

endavant

enrrere

Tancar

#museuobert

Sobre el projecte

Museuobert.cat és un portal de difusió de col·leccions, que neix amb l'objectiu d'apropar el ciutadà a les institucions culturals, oferint la possibilitat de descobrir les peces dels museus i compartir-les a les xarxes socials.

Davant la situació d’excepcionalitat en la que ens trobem actualment i el confinament de la ciutadana a casa. Moltes indústries i sectors s’han vist afectats, entre ells el de la cultura, i calen eines per evitar una aturada completa.

La iniciativa neix impulsada per les empreses Nubilum i Coeli, amb l’objectiu d’afrontar el temps de confinament que estem vivint i la necessitat de mantenir oberts els museus que han hagut de tancar les seves portes físiques.

El portal és una eina, que hem posat a disposició del museus, per difondre les seves col·leccions de forma ràpida i senzilla. Cadascun d’ells ha escollit la informació que vol mostrar: una imatge amb una breu descripció de l'objecte (cartel·la) tal com si estigués exposada en una de les seves sales. En l’actual situació ha primat l’agilitat per sobre de l'exhaustivitat.

#museuobert convida a perdre's per les col·leccions dels museus i a compartir les troballes a les xarxes socials, un dels canals de comunicació més potents en aquests moments de quarantena.

Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.

Nubilum Té com a missió integrar el coneixement, preservar-lo i fer-lo accessible.

Edittio Crea i dissenya interfícies gràfiques interatives per a entorns de cultura

Juntes, amb la implicació de tot l’equip del projecte han posat en marxa aquesta iniciativa.


Ets un museu o institució cultural i vols difondre el teu patrimoni online? Suma't a la iniciativa.

N.B. El projecte s’ha posat en funcionament en dues setmanes i és probable que tingui algunes mancances o limitacions que esperem que es minimitzin amb el temps. Per qualsevol proposta o suggeriment poden contactar a info@museuobert.cat.

Nota legal

Tancar

#museuobert

Credits

Museu de Cervera
cadira
Datació
1860 - 1875
Materials i tècniques
fusta (en massís i xapa)
tela (per als interiors)
entapissat, passamanat (molles, crin, cingles, folre, roba i passamaneria per a l'entapissat)
vogit, motllurat, ennegrit
Lloc d'execució
Catalunya
Lloc de procedència
Cervera
Núm. de registre
MCC 503.1
seient amb respatller calat. Muntants corbats en forma de globus i travesser sinuós central. Una motllura de mitjacanya incisa decora la part interior d’aquests elements. Els muntants es prolonguen per configurar les potes de secció quadrada i recorregut sinuós. Seient entapissat amb la cintura vista amb el travesser sinuós que s’uneix visualment a les potes davanteres, cabriolé, sobre peu de taló. Tota la fusta amb un acabat ennegrit i la tapisseria sobre fons beix treballada en dibuixos florals. ESTUDI: la qualitat d’aquesta cadira és parella amb les cadires 6 i 4, i la cadira de braços 2. Les potes són més gruixudes i per tant més sòlides. La qualitat de la fusta de caoba és superior a les altres del conjunt, el pes de la cadira, que és superior, també ho indica. Les potes davanteres lluen una forma cabriolé més accentuada, amb més moviment i un peu més angular, i la part davantera del seient és lleugerament més ampla. Tot i que s’ha buscat uns respatllers molt similars i s’ha unificat la tapisseria, el joc està format per dos models de cadires diferents. L’estat de conservació d’aquestes tres és superior al de les altres, tant estructuralment com l’acabat. Durant el període isabelí, per influència francesa i anglesa, es va posar de moda els seients amb respatller de globus. Les formes corbes del respatller harmonitzaven amb les potes cabriolades, donant tot plegat un aire suau que recordava els sinuosos seients rococó. Aquests seients eren, però, entapissats a la manera del segle XIX, és a dir, amb molles helicoïdals, que oferien major confort. A partir de la dècada de 1860 alguns d’aquests seients eren acabats amb la pàtina negra que imitava la laca. De tal manera, com en altres mobles del període, la fusta de caoba quedava amagada sota aquest negre intens que tant èxit va tenir. Dintre els cadiratges del moment, aquest tipus de cadira representa el model més lleuger que, encara que es guardava arrambat a la paret, es podia moure quan era necessari.