Museu de Cervera

Obrir cerca ampliada

Tornar a inici de pàgina

Museu de Cervera

endavant

enrrere

Tancar

#museuobert

Sobre el projecte

Museuobert.cat és un portal de difusió de col·leccions, que neix amb l'objectiu d'apropar el ciutadà a les institucions culturals, oferint la possibilitat de descobrir les peces dels museus i compartir-les a les xarxes socials.

Davant la situació d’excepcionalitat en la que ens trobem actualment i el confinament de la ciutadana a casa. Moltes indústries i sectors s’han vist afectats, entre ells el de la cultura, i calen eines per evitar una aturada completa.

La iniciativa neix impulsada per les empreses Nubilum i Coeli, amb l’objectiu d’afrontar el temps de confinament que estem vivint i la necessitat de mantenir oberts els museus que han hagut de tancar les seves portes físiques.

El portal és una eina, que hem posat a disposició del museus, per difondre les seves col·leccions de forma ràpida i senzilla. Cadascun d’ells ha escollit la informació que vol mostrar: una imatge amb una breu descripció de l'objecte (cartel·la) tal com si estigués exposada en una de les seves sales. En l’actual situació ha primat l’agilitat per sobre de l'exhaustivitat.

#museuobert convida a perdre's per les col·leccions dels museus i a compartir les troballes a les xarxes socials, un dels canals de comunicació més potents en aquests moments de quarantena.

Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.

Nubilum Té com a missió integrar el coneixement, preservar-lo i fer-lo accessible.

Edittio Crea i dissenya interfícies gràfiques interatives per a entorns de cultura

Juntes, amb la implicació de tot l’equip del projecte han posat en marxa aquesta iniciativa.


Ets un museu o institució cultural i vols difondre el teu patrimoni online? Suma't a la iniciativa.

N.B. El projecte s’ha posat en funcionament en dues setmanes i és probable que tingui algunes mancances o limitacions que esperem que es minimitzin amb el temps. Per qualsevol proposta o suggeriment poden contactar a info@museuobert.cat.

Nota legal

Tancar

#museuobert

Credits

Tancar

http://www.museudecervera.cat

https://visitmuseum.gencat.cat/ca/museu-comarcal-de-cervera

L’actual Museu Comarcal de Cervera és un conjunt museístic complex, resultat de la suma de tres museus amb tradició: l’antic Museu de Cervera, el Museu del Blat i la Pagesia i, finalment, la Casa Museu Duran i Sanpere.

Destaquen les col·leccions d’art medieval procedents, majoritàriament, d’edificis religiosos de la ciutat de Cervera i comarca, i les col·leccions històriques relacionades amb la universitat literària de Cervera del segle XVIII. Dos moments històrics fonamentals per entendre la trajectòria i el desenvolupament urbanístic i artístic de Cervera.

Destaquen també les importants col·leccions etnogràfiques conservades al Museu del Blat i la Pagesia, relacionades amb el món agrícola abans de la industrialització del camp, i les conservades a la Casa Museu Duran i Sanpere, que ens il·lustren la burgesia terratinent característica de la Segarra.

Un conjunt que transportarà el visitant per diferents moments de la història de la ciutat de la mà dels seus protagonistes.

#museuobert

Museu de Cervera

Casa Museu Duran i Sanpere

  • Sobre Museu de Cervera
Museu de Cervera

© Museu de Cervera

calaixera
Datació
1860 - 1875
Materials i tècniques
fusta (com a fusta principal, en regruix i massís)
motllurat
motllurat, vogit, tallat, tornejat, ennegrit
Lloc d'execució
Catalunya
Lloc de procedència
Cervera
Núm. de registre
MCC 483
estructura paral·lelepípede amb cantells aixamfranats i potes tornejades. El frontis obre en cinc calaixos que amaguen uns travessers que donen suport als tres centrals d’igual alçada i decoració. El calaix superior a manera de fris i l’últim a manera de sòcol, aquest vogit per la part inferior. Tots decorats en motllura de mitja canya, ditada, que amb un recorregut sinuós que ressegueix el perímetre i forma uns rombes al centre, que en el cas dels tres calaixos centrals coincideix amb l’ull del pany. Cantells arrodonits a l’alçada del calaix superior i inferior, amb mènsules vogides aplicades. Sobre el tauler descansa el marbre blanc de veta gris amb les tres cares visibles motllurades que ressegueixen l’estructura. Els cantells dels calaixos estan aplacats amb regruix. Calaix superior compartimentat. ESTUDI: gran part del mobiliari català del segle XIX es va realitzar amb els materials d’aquesta calaixera: fusta de caoba combinada amb tauler de marbre blanc. Aquests materials van entrar a la casa catalana per influència francesa a començament de segle i es van mantenir fins l’últim quart de segle. La caoba procedia de les colònies, especialment de Cuba i Santo Domingo, mentre que el marbre blanc procedia de canteres de Tortosa. La gran majoria de les calaixeres d’aquest període no porten tiradors, sinó que els calaixos obren només tirant de la clau. La ditada és una tècnica que es va estendre en el mobiliari català durant l’últim període del regnat d’Isabel II, tot coincidint amb una època de crisi. És sobretot a la dècada de 1860 que molts mobles d’ús domèstic es van decorar amb aquestes motllures de mitjacanya, fàcils de realitzar i efectives artísticament. Podem trobar molts exemplars similars a aquesta peça en museus i cases particulars de tota Catalunya. Hem de dir que la tècnica no és exclusiva de Catalunya, sinó que sembla que el seu origen és francès, encara que a casa nostra va tenir un ample desenvolupament. Més tard, a mesura que augmentà la inestabilitat a les colònies, la caoba es va substituir per fustes locals de menor qualitat. El negre que cobreix aquest moble i molts altres de la casa respon a una moda europea de l’últim quart de segle XIX. La mirada a l’art oriental – les laques-, així com l’expansió dels mobles de papier maché i el moble filipí, va convertir el negre en un color dominant per als interiors. No es tracta, però, de pintar els mobles de negre, sinó d’aconseguir un acabat que s’apropés a la finor de la laca. Així doncs, habitualment la fusta que es col·locava sota el negre era la caoba, fusta dura i poc porosa, i es tractava amb tapaporus i productes per tal d’obtenir una superfície el més fina i llisa possible. De totes maneres, amb la voluntat d’abaratir fusta, la caoba es posava normalment en forma de xapa, encara que en les zones que s’havia de fer el rebaix de la ditada, era menester posar un regruix de caoba, de la fondària del rebaix de la mitjacanya. És important tenir en compte la voluntat d’apropar-se a l’aspecte de la laca per fer una lectura adequada d’aquest ús de la caoba per sota d’una capa de pintura, cosa que actualment semblaria impensable. La tècnica de la ditada coincideix amb l’inici d’aquesta moda pel negre, de tal manera que trobem mobles de la ditada amb la caoba vista i molts d’altres ja amb l’acabat negre. És curiós fixar-se en el bon estat d’aquesta peça, a pesar de la seva antiguitat: quasi no s’ha fet servir mai, la qual cosa explica el bon estat de les guies dels calaixos. Per altra banda, la construcció és acurada i s’ha posat fonadures als travessers que separen els calaixos per impedir que entri la pols dins d’aquests. La calaixera segueix essent un moble indispensable dels dormitoris del segle XIX, com a contenidor per a roba personal. De totes maneres, des de mitjan segle ha de compartir aquesta funció amb els armaris guarda-roba, que comencen a ocupar un lloc principal en aquestes estances de les llars.