Tornar a inici de pàgina

Museu de Cervera

endavant

enrrere

Tancar

#museuobert

Sobre el projecte

Museuobert.cat és un portal de difusió de col·leccions, que neix amb l'objectiu d'apropar el ciutadà a les institucions culturals, oferint la possibilitat de descobrir les peces dels museus i compartir-les a les xarxes socials.

Davant la situació d’excepcionalitat en la que ens trobem actualment i el confinament de la ciutadana a casa. Moltes indústries i sectors s’han vist afectats, entre ells el de la cultura, i calen eines per evitar una aturada completa.

La iniciativa neix impulsada per les empreses Nubilum i Coeli, amb l’objectiu d’afrontar el temps de confinament que estem vivint i la necessitat de mantenir oberts els museus que han hagut de tancar les seves portes físiques.

El portal és una eina, que hem posat a disposició del museus, per difondre les seves col·leccions de forma ràpida i senzilla. Cadascun d’ells ha escollit la informació que vol mostrar: una imatge amb una breu descripció de l'objecte (cartel·la) tal com si estigués exposada en una de les seves sales. En l’actual situació ha primat l’agilitat per sobre de l'exhaustivitat.

#museuobert convida a perdre's per les col·leccions dels museus i a compartir les troballes a les xarxes socials, un dels canals de comunicació més potents en aquests moments de quarantena.

Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.

Nubilum Té com a missió integrar el coneixement, preservar-lo i fer-lo accessible.

Edittio Crea i dissenya interfícies gràfiques interatives per a entorns de cultura

Juntes, amb la implicació de tot l’equip del projecte han posat en marxa aquesta iniciativa.


Ets un museu o institució cultural i vols difondre el teu patrimoni online? Suma't a la iniciativa.

N.B. El projecte s’ha posat en funcionament en dues setmanes i és probable que tingui algunes mancances o limitacions que esperem que es minimitzin amb el temps. Per qualsevol proposta o suggeriment poden contactar a info@museuobert.cat.

Nota legal

Tancar

#museuobert

Credits

Museu de Cervera
cadira
Autoria
Thonet (autentificat)
Datació
1890 - 1900
Materials i tècniques
corbat (com a fusta principal)
emmotllat (de faig)
Lloc d'execució
Àustria
Lloc de procedència
Cervera
Núm. de registre
MCC 418.5
cadira amb muntants, potes, xambranes i bastidor del seient de secció circular. Els muntants es prolonguen en lleugera caiguda per configurar les potes del darrere. Seient trapezoïdal amb cantells corbs i respatller còncau, decorats per targes amb formes geomètriques, roleus i motius vegetals en un disseny simètric. ESTUDI: cadira número 57 del catàleg dels “Gebrüder Thonet” de 1890. És el primer catàleg on apareix aquest model. Va ser venuda al carrer Pelai 56 a Muebles de Viena - F. Castelltort". Es va fer en dues versions d’alçada: si l’alçada del respatller és de 90 cm i el seient fa 41x40 cm és una 57. Si, en canvi, el respatller mesura 87 cm i el seient 39 x 36 cm és una 57 1/2, un model una mica més petit però idèntic, que es troba publicat al catàleg de la casa Thonet de 1904, p. 13. La numeració del seient nº 43 indica la peça de sèrie en la fabricació i es posava per facilitar el muntatge. L’etiqueta Extra podria indicar que porta el seient en la forma nova o que el color no correspon a l’estàndard. Michael Thonet (Boppard 1796-1871) era un fuster que va muntar el seu propi taller el 1819. Juga un paper important en la producció de mobles de l’última etapa de l’estil Biedermeier a l’Europa Central i un paper determinant en les tècniques d’ innovació aplicades al mobiliari i, conseqüentment, en la història del moble. Thonet va perfeccionar la tècnica de corbar la fusta a partir de calor i humitat per aplicar-la a la producció de mobles, sistema que ja es feia servir en altres indústries, com ara la construcció de les costelles dels vaixells. Els primers mobles els va construir el 1821 a Boppard, Alemanya, al costat del Rin. En aquestes primeres propostes algun element estructural ja era de fusta corbada. En la dècada de 1830 ja feia les primeres cadires amb fusta laminada corbada. Aconseguia la curvatura tot encolant fines làmines de fusta . Durant la dècada de 1840 perfecciona la tècnica i comença a fer proves per corbar fusta massissa de faig. Havia de calcular la resistència de la fusta, posar-la en motllos específics amb una fixació de compensació entre compressió a la cara còncava i tracció a la convexa, perquè no es trenqués. Fa servir estufes de vapor, sota uns càlculs de 100º a 18 minuts per centímetre. El seu mètode ofereix mobles forts, flexibles, econòmics, muntats amb molt poques peces i molt eficients i funcionals. L’any 1841 exposa els mobles a Coblenz on van ser admirats per la seva innovació. El 1842 cedeix l’empresa de Boppard al seu fill i ell es trasllada a Viena per seguir treballant. El 1849 Thonet aconsegueix una patent per a la curvatura quimicomecànica de la fusta, però ha de tancar la fàbrica de Boppard i tota la família es trasllada a Viena. El 1851 es presenta a l’Exposició Universal de Londres on li atorguen medalla d’or i a partir d’aquí comença la producció en sèrie i massiva de mobiliari. Inventa contínuament nous models. La primera cadira seriada és la número 4. Thonet es pot considerar l’home que passa plenament del concepte de producció manual i artesanal a producció industrial i seriada. Economia basada en la quantitat. Les peces deixen d’emmetxar-se pels sistemes tradicionals, que són substituïts per cargols, de tal manera que pot transportar els mobles desmuntats i muntar-los a destí, per abaratir el cost del transport. El 1853 traspassa el negoci als fills, creant Gebrüder Thonet, encara que el pare pren decisions fins al final de la seva vida. Posteriorment traslladen la fàbrica a Koritschan per ser més a prop dels boscos on aconsegueixen la matèria prima, que sempre és faig. De 1856 fins a 1869, Thonet va desenvolupar amb força l’empresa, sense competència gràcies a les patents. És el període més important per a la casa, que actuava com a monopoli. En aquest moment ja exporten a Àsia, Austràlia i Estats Units. Venia els mobles a través de catàlegs on les peces estaven numerades per facilitar les comandes. Aquests catàlegs van ser renovats al llarg del temps, tot incloent nous models. El 1888, per exemple, va distribuir catàleg nou. Produïa tipus de mobiliari molt divers: cadires, taules, penjadors, armaris, jardineres, etc. Va obrir sucursals arreu del món i va establir relacions amb botigues i empreses de moble per tal que venguessin els mobles Thonet sota el nom d’empreses que dominaven el mercat local. Aquest és el cas d’aquestes cadires. Encara que estan construïdes per Thonet, són venudes per Castelltort i venudes sota la seva etiqueta. L’última patent li caduca el 1869, i a partir de llavors va tenir molta competència, especialment d’empreses austrohúngares primer i després de la resta d’Europa. Els models s’anaven copiant d’una empresa a una altra. Els mobles vienesos, que és com es coneix aquest tipus de moble inventat per Thonet, però després produït per molts altres, van tenir un enorme èxit a Catalunya, especialment durant les dues últimes dècades del segle XIX i començament del segle XX. A l’Exposició Universal de 1888 hi havia estands de Thonet, Kohn i Fischel. En aquell moment ja és un moble d’ús a Barcelona, per exemple eren els seients del Palau de les Ciències, de Belles Arts. A començament de segle XX comença un període de crisi, que provoca la fusió empresarial. De totes les empreses, Thonet és la que millor ha aguantat les turbulències del segle XX i algunes de les fàbriques encara funcionen en l’actualitat: Ton a Txèquia i Gebrüder Thonet a Viena del grup Poltrona Frau. Les cadires de Thonet simplifiquen en nombre de peces que les configuren. Així, el marc del seient està format per només una peça corba. Les potes encaixen en aquest marc i el respatller, que podia adquirir diverses formes, busca decoració amb simplicitat constructiva. Els seients més cars eren els de reixeta, però hi havia també de contraxapa llisa, contraxapa en relleu, perforats, dibuixos al foc imitant marqueteria. En el cas de la cadira que estudiem, tant el respatller com els seients són fets de contraxapat en relleu, imitant la pell. Amb aquests diferents acabats podia oferir de forma simple i econòmica mobles en els estils de moda. La decoració es podia adaptar, per exemple al modernisme, o com en aquest cas, al neorenaixement. De manera econòmica, Thonet ofereix una cadira en aquest estil, simulant l’acabat dels cuiros tan cars i desitjats, amb un simple contraxapat. A Barcelona, els germans Thonet tenien botigues des de 1875 a 1935 a diferents carrers. Des de 1889 està a Pelai 40 sota el nom de Castelltort, que n’és l’agent. Aquesta última empresa venia mobles a la moda i era també productor. Però a més, Castelltort va tenir durant uns quants anys una altra botiga de mobles vienesos al mateix carrer, però al número 56. El 1890 edita un catàleg dels mobles vienesos que ven allà, que eren produïts per diferents fabricants, com ara Thonet, Kohn i Fischel i, aquí surt publicada aquesta cadira, que Thonet la va introduir per competir amb les de Kohn, sempre més innovadors en dissenys. El 1909 es perd la pista d’aquesta botiga i Castelltort només ven llavors a Pelai 40. Castelltort va seguir viu fins almenys el 1932.