Tornar a inici de pàgina

Museu de Cervera

endavant

enrrere

Tancar

#museuobert

Sobre el projecte

Museuobert.cat és un portal de difusió de col·leccions, que neix amb l'objectiu d'apropar el ciutadà a les institucions culturals, oferint la possibilitat de descobrir les peces dels museus i compartir-les a les xarxes socials.

Davant la situació d’excepcionalitat en la que ens trobem actualment i el confinament de la ciutadana a casa. Moltes indústries i sectors s’han vist afectats, entre ells el de la cultura, i calen eines per evitar una aturada completa.

La iniciativa neix impulsada per les empreses Nubilum i Coeli, amb l’objectiu d’afrontar el temps de confinament que estem vivint i la necessitat de mantenir oberts els museus que han hagut de tancar les seves portes físiques.

El portal és una eina, que hem posat a disposició del museus, per difondre les seves col·leccions de forma ràpida i senzilla. Cadascun d’ells ha escollit la informació que vol mostrar: una imatge amb una breu descripció de l'objecte (cartel·la) tal com si estigués exposada en una de les seves sales. En l’actual situació ha primat l’agilitat per sobre de l'exhaustivitat.

#museuobert convida a perdre's per les col·leccions dels museus i a compartir les troballes a les xarxes socials, un dels canals de comunicació més potents en aquests moments de quarantena.

Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.

Nubilum Té com a missió integrar el coneixement, preservar-lo i fer-lo accessible.

Edittio Crea i dissenya interfícies gràfiques interatives per a entorns de cultura

Juntes, amb la implicació de tot l’equip del projecte han posat en marxa aquesta iniciativa.


Ets un museu o institució cultural i vols difondre el teu patrimoni online? Suma't a la iniciativa.

N.B. El projecte s’ha posat en funcionament en dues setmanes i és probable que tingui algunes mancances o limitacions que esperem que es minimitzin amb el temps. Per qualsevol proposta o suggeriment poden contactar a info@museuobert.cat.

Nota legal

Tancar

#museuobert

Credits

Museu de Cervera
balancí amb braços
Datació
1860-1880
Materials i tècniques
caoba / vogit, tallat, tornejat
jonc / reixeta (per al seient i el respatller)
Lloc d'execució
Catalunya
Lloc de procedència
Cervera
Núm. de registre
MCC 4.1
presenta un baix i ample seient amb potes sinuoses sobre sabates arquejades, que permeten l’engronxament. Les potes de darrere es prolonguen amb una ondulació suau per configurar-ne els muntants del respatller. S’uneixen al travesser superior vogit amb forma mixtilínia i coronat amb treball de talla. Els braços que arriben a mitja alçada del seient porten l’empunyadura dels suports dels braços en formes corbes. El seient i el respatller van trenats amb reixeta. ESTUDI: el balancí és un tipus de seient de repòs que permet gronxar-se quan s’hi està assegut gràcies a la seva singular forma corba de les sabates o barrots inferiors en els quals s’encaixen els petges verticals. Ideals per a persones grans o per gronxar nadons. Sembla que l’origen és anglès, però va tenir molt bona acollida a Amèrica. Per exemple, la comunitat cristiana rigorista dels Shaker en va fer un model basat en formes i materials populars de gran èxit. A Europa es van posar molt de moda durant la segona meitat de segle XIX, després que el 1860 Michael Thonet en publiqués diversos models en el seu catàleg de moble corbat. A Catalunya, juntament a aquests models vienesos, que van tenir molt bona rebuda, es van fer versions amb els materials propis per als seients de l’època. Així trobem exemplars com el present, amb caoba i reixeta, i d’estil isabelí. El jonc és una planta juncàcia de diferents espècies del gènere Juncuz que forma unes tiges cilíndriques, primes i llargues amb les quals es fa aquests tipus de seients en reixeta de peça que segueixen el sistema de cosit antic. El trenat s’obté creuant de forat a forat tires verticals i horitzontals, de manera que quedin les verticals entremig de dues horitzontals que a la vegada s’entrellacen amb altres tires diagonals amb les quals s’acaba de donar forma al dibuix. Una última tira envolta, fixa i amaga tot el contorn dels forats. El tensat precís de les primeres tires verticals és el que dóna la característica confortabilitat a aquests seients que ja els egipcis feien servir. És un material ideal per a climes càlids, per això va ser molt utilitzat a Catalunya des del segle XVIII. Per protegir-lo sovint s'utilitza un coixí.