Tornar a inici de pàgina

Museu de Cervera

endavant

enrrere

Tancar

#museuobert

Sobre el projecte

Museuobert.cat és un portal de difusió de col·leccions, que neix amb l'objectiu d'apropar el ciutadà a les institucions culturals, oferint la possibilitat de descobrir les peces dels museus i compartir-les a les xarxes socials.

Davant la situació d’excepcionalitat en la que ens trobem actualment i el confinament de la ciutadana a casa. Moltes indústries i sectors s’han vist afectats, entre ells el de la cultura, i calen eines per evitar una aturada completa.

La iniciativa neix impulsada per les empreses Nubilum i Coeli, amb l’objectiu d’afrontar el temps de confinament que estem vivint i la necessitat de mantenir oberts els museus que han hagut de tancar les seves portes físiques.

El portal és una eina, que hem posat a disposició del museus, per difondre les seves col·leccions de forma ràpida i senzilla. Cadascun d’ells ha escollit la informació que vol mostrar: una imatge amb una breu descripció de l'objecte (cartel·la) tal com si estigués exposada en una de les seves sales. En l’actual situació ha primat l’agilitat per sobre de l'exhaustivitat.

#museuobert convida a perdre's per les col·leccions dels museus i a compartir les troballes a les xarxes socials, un dels canals de comunicació més potents en aquests moments de quarantena.

Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.

Nubilum Té com a missió integrar el coneixement, preservar-lo i fer-lo accessible.

Edittio Crea i dissenya interfícies gràfiques interatives per a entorns de cultura

Juntes, amb la implicació de tot l’equip del projecte han posat en marxa aquesta iniciativa.


Ets un museu o institució cultural i vols difondre el teu patrimoni online? Suma't a la iniciativa.

N.B. El projecte s’ha posat en funcionament en dues setmanes i és probable que tingui algunes mancances o limitacions que esperem que es minimitzin amb el temps. Per qualsevol proposta o suggeriment poden contactar a info@museuobert.cat.

Nota legal

Tancar

#museuobert

Credits

Museu de Cervera
escaparata
Datació
1755-1770
Materials i tècniques
àlber (per a l'estructura)
pi (per a l'estructura)
guix (per a l'acabat)
pigment (per a l'acabat)
cola (per a l'acabat)
vidre
talla en relleu, motllurat, pintat (pintat al tremp d'aigua)
Lloc d'execució
Catalunya
Lloc de procedència
Cervera
Núm. de registre
MCC 310
escaparata de planta trapezoïdal en tres cares vidrades i base motllurada que sobresurt a l’alçada dels quatre muntants. Descansa sobre peus en voluta units visualment per un faldó tallat en elements vegetals. Els muntants pugen acanalats, i a la part alta es rematen per unes mènsules en forma de rocalla sota uns capitells motllurats i amb roseta. Les tres cares en vidre es rematen en forma arquejada seguint el disseny de l’ampla cornisa motllurada i es coronen per unes talles en forma de rocalla i volutes d’accentuada vivacitat, que s’acompanyen d’unes branques que pengen i sobresurten a l’alçada de la paret. L’exterior combina un acabat en terres i elements en negre, mentre que l’interior s’acaba amb el mateix color més clar. ESTUDI: les escaparates són vitrines amb tres cares vidrades que apareixen al segle XVII, primer a la cort espanyola i després a les cases benestants espanyoles, tant per exposar figures religioses com per mostrar objectes exòtics, preciosos i de valor, formant part dels anomenats gabinets de curiositats. Són peces de gran importància a l’Europa catòlica del barroc i encara que al començament són objectes de luxe, després es popularitzen i difonen arreu. Als interiors dels palaus reials es deixen de col·locar durant el segle XVIII, però a la resta de cases civils no només segueixen tenint una presència destacada, sinó que el nombre augmenta i el seu ús s’estén també a les classes més populars. En realitat, l’època més esplendorosa de les escaparates és el segle XVIII i començament del XIX. Són mobles perfectament integrats en la decoració, que juntament amb les imatges que protegeixen i emmarquen, configuren una veritable obra d’art. Encara que semblaria que els artesans que construeixen aquestes capelles s’han de supeditar a la prioritat de l’escultura, en realitat, aquests es recreen en les formes i decoracions, i ofereixen uns mobles exemplars del gust artístic del moment. Les escaparates són, d’aquesta manera, un testimoni important de la religiositat familiar, centrada en la devoció a certs sants, que serveixen com a model de conducta personal. Un amor als sants que sovint es converteix en l’adoració a l’imatge i no a la figura que representa. Sobre aquest tema, consultar Mobles per a imatges: escaparates, capelletes i campanes (segles XVII-XX): Monestir de la Puríssima Concepció: 19 de desembre 2001-13 de gener 2002. Palma de Mallorca: "Sa Nostra" Caixa de Balears, 2002. Aquesta escaparata manté l’estètica rococó en una data tardana dintre del segle XVIII. Aquest retardament cronològic respecte als principals centres artístics europeus és habitual en la producció catalana. La forma de resoldre la decoració és comuna a la producció catalana d’escaparates: planta trapezoïdal amb la talla coronant el moble i amb caigudes enriquint els muntants. L’aspecte dels vidres actuals no reuneix ni la característica condició de petites malformacions apreciades a contrallum, ni la bonica lluentor que revelen els vidres antics. Aquests es veuen totalment homogenis i industrials. En algun moment han substituït els originals, segurament quan s’incorporaren els llistons interiors davanters. L’acabat exterioritza un color vermellós de terres molt enfosquit. Color possiblement tergiversat pel tipus de recobriment escollit per a la capa final. En els muntants s’intueix com si es volgués imitar algun tipus de fusta. Sembla com si amb aquestes terres vermelloses i el contrast del negre volgués emular les escaparates que combinen la tonalitat rogenca de la fusta de xicranda amb l'ennegrida del banús. El tremp interior pintat amb terres més clares, igualment li aporta contrast cromàtic i, a més, una percepció visual de lluminositat.