Tornar a inici de pàgina

Museu de Cervera

endavant

enrrere

Tancar

#museuobert

Sobre el projecte

Museuobert.cat és un portal de difusió de col·leccions, que neix amb l'objectiu d'apropar el ciutadà a les institucions culturals, oferint la possibilitat de descobrir les peces dels museus i compartir-les a les xarxes socials.

Davant la situació d’excepcionalitat en la que ens trobem actualment i el confinament de la ciutadana a casa. Moltes indústries i sectors s’han vist afectats, entre ells el de la cultura, i calen eines per evitar una aturada completa.

La iniciativa neix impulsada per les empreses Nubilum i Coeli, amb l’objectiu d’afrontar el temps de confinament que estem vivint i la necessitat de mantenir oberts els museus que han hagut de tancar les seves portes físiques.

El portal és una eina, que hem posat a disposició del museus, per difondre les seves col·leccions de forma ràpida i senzilla. Cadascun d’ells ha escollit la informació que vol mostrar: una imatge amb una breu descripció de l'objecte (cartel·la) tal com si estigués exposada en una de les seves sales. En l’actual situació ha primat l’agilitat per sobre de l'exhaustivitat.

#museuobert convida a perdre's per les col·leccions dels museus i a compartir les troballes a les xarxes socials, un dels canals de comunicació més potents en aquests moments de quarantena.

Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.

Nubilum Té com a missió integrar el coneixement, preservar-lo i fer-lo accessible.

Edittio Crea i dissenya interfícies gràfiques interatives per a entorns de cultura

Juntes, amb la implicació de tot l’equip del projecte han posat en marxa aquesta iniciativa.


Ets un museu o institució cultural i vols difondre el teu patrimoni online? Suma't a la iniciativa.

N.B. El projecte s’ha posat en funcionament en dues setmanes i és probable que tingui algunes mancances o limitacions que esperem que es minimitzin amb el temps. Per qualsevol proposta o suggeriment poden contactar a info@museuobert.cat.

Nota legal

Tancar

#museuobert

Credits

Museu de Cervera
rellotge de pèndol
Datació
segona meitat segle XIX
Materials i tècniques
fusta (per a la caixa)
vidre (per al tirador de la maneta)
mecanisme / esmaltat (per al disc horari)
emmotllat (per a la maquinària, la planxa i les bagues)
pintura a l'oli
cervesa (imitació de la fusta)
motllurat, vogit
Lloc d'execució
França
Catalunya
Lloc de procedència
Cervera
Núm. de registre
MCC 289
caixa alta o dempeus decorada amb la tècnica de la pintura a la cervesa, coronada per cornisa en cabet i potes en mènsula unides per faldó vogit. L’armari del disc horari, amb porta vidrada i arquejada que deixa veure el disc horari amb esmalt blanc i números romans blaus. L’embellidor amb xapa de metall daurada decorada per un ram de flors. Al centre del cos en forma de violí amb unes espigues de blat que envolten el mirador del pèndul. La part inferior trapezoïdal decorada al frontis amb un medalló ovalat que inclou un ram de flors. ESTUDI: el rellotge permet conèixer i controlar el temps més enllà de les hores solars i de les campanes de l’església. El rellotge d’ús privat, com a instrument científic que és, ha estat considerat un objecte de luxe al llarg de la història, encara que al segle XVIII i, sobretot durant el segle següent, el seu ús es va estendre a poc a poc a les classes més populars. En un rellotge tan important és la precisió de la maquinària com l’estètica de la caixa, que havia de respondre al gust dominant a cada moment. L’origen del rellotge de pèndol es deu a l’holandès Christian Huyhens i data de 1637. A finals del segle XVII ja es fan caixes específiques per ubicar aquests nous rellotges. Primer són peces aristocràtiques, però des de finals del segle XVIII aquest model s’imposa en l'àmbit rural, especialment a França. A causa de la forta demanda, molts centres s’especialitzen en la seva construcció, com ara Normandia, Auvergne o Borgonya, però la regió més coneguda és Franche-Comté, d’aquí que es coneguin com a rellotges comtoise. Efectivament, la regió del Franc Comptat o Franche-Comté es va especialitzar des del segle XVII i fins avui dia en la fabricació de rellotges amb peses, construïts artesanalment. Es coneixen normalment sota el nom de rellotges de Morez, ja que en aquesta ciutat es va realitzar els rellotges més importants i amb gran capacitat de comercialització. El fet de disposar de ferro i de fusta a la zona va ajudar a aquesta indústria. Eren rellotges populars amb els marcs de les esferes amb decoracions vegetals que feien referència a la natura. La gàbia és de ferro i el mecanisme és robust. L’esfera d’esmalt blanc. El coronament, primer, era de llautó fos, però a partir de 1815 es va començar a utilitzar la planxa de llautó estampada on figuren escenes amb al·legories, el gall, les flors de lis, el Sol, o naturalistes, el blat, etc. La producció comtoises va arribar a la màxima esplendor a mitjan segle XIX, gràcies a la transició de la producció artesanal a la seriada. Així, l’any 1850 es va produir més de 100.000 rellotges. Tècnicament el rellotge comtoise és molt similar al rellotge mecànic de torre en miniatura. Les dues rodes del mecanisme (una per al moviment i l’altra per al timbre) estan situades en paral·lel i muntades sobre dos pilars verticals. Les agulles de l’esfera marquen les hores i els minuts mentre que el pèndul marca els segons. Excepte les rodes de l’engranatge que estan construïdes en llautó, la resta del mecanisme és de ferro i la caixa de fusta de pi. Tenen una autonomia de vuit dies. L’exportació va anant creixent al llarg del segle XIX i tant es comercialitzaven les maquinàries com a vegades també les caixes de fusta. Moltes d’aquestes maquinàries franceses arribaven a Catalunya, on es feia la caixa de fusta i on el rellotger podia incloure també el seu nom a l’esfera. L'exemplar que estudiem creiem que respon a aquesta idea: una esfera i maquinària francesa inclosos en un moble possiblement de factura catalana i datat al segle XIX. Són molt comuns a cases de pagès i encara que es van deixar de construir a mitjans de la dècada de 1930 encara presideixen molts menjadors i sales d’estar. Està decorat amb una tècnica molt difosa a l’època: envernissat a la cervesa, imitant les vetes de fusta i enriquit amb incisions que dibuixen roleus i espigues de blat i a la part baixa unes senzilles flors policromades emmarcades en un medalló ovalat. Pel que fa a la tècnica pictòrica aplicada a la cervesa, amb aquest acabat es buscava semblar o imitar una fusta més bona, d’una qualitat superior. Per fer aquest tipus d’acabat, primer es tapava totes les juntes del moble amb massilla. Una vegada sec, es fregava tot amb pedra de tosca i damunt s’aplicava dues capes d’un mateix color que feien de base. Un cop seques les capes, es pintava tot el moble amb la barreja feta de cervesa i pigments i, amb un pinzell anomenant unidor, ample i llarg de pèl, es feia la imitació de fusta. La resta d’elements que dibuixa la decoració de la caixa segueixen la tècnica de la pintura a l’oli. Una vegada guarnida tota la peça s’acabava tot amb una capa general de vernís per fixar-ho.