Tornar a inici de pàgina

Museu de Cervera

endavant

enrrere

Tancar

#museuobert

Sobre el projecte

Museuobert.cat és un portal de difusió de col·leccions, que neix amb l'objectiu d'apropar el ciutadà a les institucions culturals, oferint la possibilitat de descobrir les peces dels museus i compartir-les a les xarxes socials.

Davant la situació d’excepcionalitat en la que ens trobem actualment i el confinament de la ciutadana a casa. Moltes indústries i sectors s’han vist afectats, entre ells el de la cultura, i calen eines per evitar una aturada completa.

La iniciativa neix impulsada per les empreses Nubilum i Coeli, amb l’objectiu d’afrontar el temps de confinament que estem vivint i la necessitat de mantenir oberts els museus que han hagut de tancar les seves portes físiques.

El portal és una eina, que hem posat a disposició del museus, per difondre les seves col·leccions de forma ràpida i senzilla. Cadascun d’ells ha escollit la informació que vol mostrar: una imatge amb una breu descripció de l'objecte (cartel·la) tal com si estigués exposada en una de les seves sales. En l’actual situació ha primat l’agilitat per sobre de l'exhaustivitat.

#museuobert convida a perdre's per les col·leccions dels museus i a compartir les troballes a les xarxes socials, un dels canals de comunicació més potents en aquests moments de quarantena.

Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.

Nubilum Té com a missió integrar el coneixement, preservar-lo i fer-lo accessible.

Edittio Crea i dissenya interfícies gràfiques interatives per a entorns de cultura

Juntes, amb la implicació de tot l’equip del projecte han posat en marxa aquesta iniciativa.


Ets un museu o institució cultural i vols difondre el teu patrimoni online? Suma't a la iniciativa.

N.B. El projecte s’ha posat en funcionament en dues setmanes i és probable que tingui algunes mancances o limitacions que esperem que es minimitzin amb el temps. Per qualsevol proposta o suggeriment poden contactar a info@museuobert.cat.

Nota legal

Tancar

#museuobert

Credits

Museu de Cervera
caixa amb calaixos
Datació
finals del segle XVII - primera meitat segle XVIII
Materials i tècniques
noguera / talla mig relleu, talla aplicada, motllurat, tornejat (com a fusta principal)
Lloc de procedència
Cervera
Núm. de registre
MCC 276
estructura paral·lelepípeda que obre amb tapa i descansa sobre socolada motllurada, decorada amb sanefes i peus en urpa posats al biaix en els cantells davanters. L’exterior estructurat a partir de plafons entre motllures i monjos, tot decorat amb flors i elements vegetals de disseny simètrics. El plafó dret del frontis obre en forma de porta subjectada amb frontisses que amaga a l’interior tres calaixets, decorats amb sanefes de cop de gúbia o unglada i tiradors de pom tornejats. L’interior es distribueix en un gran buc i un compartiment a la dreta per sobre l’estructura de calaixets. Pany de ferro i frontisses de pala amb cap de magrana. Restes de les anteriors naies. ESTUDI: un altre exemplar de caixa de les comarques lleidatanes amb la característica decoració tallada en mig relleu amb flors i fulles. En aquest cas, però, es tracta d'una caixa amb calaixos que normalment fa parella amb una altra sense, que aquí no hi és. Les caixes amb calaixos són pròpies de Catalunya. No es troben en cap altre lloc del món. Efectivament, algunes de les caixes catalanes presenten una porta que amaga tres calaixos. Aquest model el trobem almenys des de començament de segle XVI dintre de peces d’estil gòtic, i es manté com un dels models de caixa al llarg dels segles a Catalunya. En realitat, podem considerar-lo el moble més genuïnament català, i a mesura que passa el temps i els mobles amb calaixos són més abundants, el nombre de caixes amb calaixos augmenta de forma natural. Hi ha caixes amb calaixos que pertanyen a homes i d’altres que pertanyen a dones, ja que tothom guarda la roba en aquests contenidors fins la segona meitat del segle XVII. El fet de tenir o no calaixos era, al nostre entendre, una qüestió de preu. Qui podia comprava aquest model que permetia distribuir millor els objectes de petita mida, però havia de pagar més, ja que el cost era superior. En els millors dots i fins que la calaixera no es convertí en el nou moble de moda, les núvies que s’ho podien permetre intentaven que una de les caixes on portaven la seva roba fos d’aquest model amb calaixos. Aquesta és la raó de trobar tantes vegades bones parelles de caixes, una amb i l’altra sense calaixos. La tapa se sustenta al buc mitjançant frontisses de pala de cap de magrana. Solució aquesta aplicada en una restauració posterior, possiblement a causa de la ruptura de les naies originals que la subjectaven. Les naies o claus de galaverna són el conjunt dels dos claus que s’enllacen tot endinsant-se dins la fusta entravessant-la, cadascunes de les puntes en una part, i que permet el moviment de la tapa vers el cos. La factura d’aquest exemplar és bastant ruda. La caixa mostra un aspecte general blanquinós i deslluït segurament causat per l’agressiu procediment de restauració escollit i aplicat a l’hora de netejar-la. Amb el qual, evidentment, a banda de retirar la brutícia acumulada també varen endur-se, i per tant esborrar, tota la pàtina de l’acabat que originalment duia i que avui a bon segur l’enriquiria i li donaria categoria.