Tornar a inici de pàgina

Museu de Cervera

endavant

enrrere

Tancar

#museuobert

Sobre el projecte

Museuobert.cat és un portal de difusió de col·leccions, que neix amb l'objectiu d'apropar el ciutadà a les institucions culturals, oferint la possibilitat de descobrir les peces dels museus i compartir-les a les xarxes socials.

Davant la situació d’excepcionalitat en la que ens trobem actualment i el confinament de la ciutadana a casa. Moltes indústries i sectors s’han vist afectats, entre ells el de la cultura, i calen eines per evitar una aturada completa.

La iniciativa neix impulsada per les empreses Nubilum i Coeli, amb l’objectiu d’afrontar el temps de confinament que estem vivint i la necessitat de mantenir oberts els museus que han hagut de tancar les seves portes físiques.

El portal és una eina, que hem posat a disposició del museus, per difondre les seves col·leccions de forma ràpida i senzilla. Cadascun d’ells ha escollit la informació que vol mostrar: una imatge amb una breu descripció de l'objecte (cartel·la) tal com si estigués exposada en una de les seves sales. En l’actual situació ha primat l’agilitat per sobre de l'exhaustivitat.

#museuobert convida a perdre's per les col·leccions dels museus i a compartir les troballes a les xarxes socials, un dels canals de comunicació més potents en aquests moments de quarantena.

Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.

Nubilum Té com a missió integrar el coneixement, preservar-lo i fer-lo accessible.

Edittio Crea i dissenya interfícies gràfiques interatives per a entorns de cultura

Juntes, amb la implicació de tot l’equip del projecte han posat en marxa aquesta iniciativa.


Ets un museu o institució cultural i vols difondre el teu patrimoni online? Suma't a la iniciativa.

N.B. El projecte s’ha posat en funcionament en dues setmanes i és probable que tingui algunes mancances o limitacions que esperem que es minimitzin amb el temps. Per qualsevol proposta o suggeriment poden contactar a info@museuobert.cat.

Nota legal

Tancar

#museuobert

Credits

Museu de Cervera
calaixera
Datació
circa 1800
Materials i tècniques
fusta (en massís i en regruix com a fusta principal)
metall (per al filet embotit)
emmotllat (per als escuts de pany i els tiradors)
embotit, vogit, tallat, motllurat
Lloc d'execució
Catalunya
Lloc de procedència
Cervera
Núm. de registre
MCC 254
estructura paral·lelepípede amb el frontis amb moviment serpentí i cantells davanters aixamfranats sobre potes en mènsula motllurades. El frontis amb quatre fileres de calaixos, les tres inferiors tot al llarg i la superior ocupada per dos calaixos més baixos, separats per un monjo. El perímetre de tots els frontis dels calaixos es decora amb la motllura de bec d’oca. El tauler amb cantell motllurat i arrodonit, a l’alçada dels cantells davanters, acompanyant unes mènsules tallades en forma de rocalla. Tot l’exterior decorat amb doble filet de boix que dibuixa tornapuntes i fulles. En els calaixos aquests motius emmarquen l’escut del pany en forma de rocalla i els tiradors amb dos punts de subjecció en forma de flor i manilla mòbil. En el tauler el dibuix es manté només en la part més avançada ja, la del darrere era ocupada per un escambell avui perdut, i el doble filet s’acompanya d’una flor en cada angle davanter. ESTUDI: sobre les calaixeres, consultar la fitxa amb núm. de reg. 2. Característica calaixera catalana del segle XVIII de forma encara barroca i decoració rococó, però amb una construcció que ens fa pensar en una datació tardana dins el segle, ja al pas del segle XIX. La talla de les mènsules aplicades en la part alta dels xamfrans és de bona qualitat i representa fulles, rocalles i perles, la qual cosa subratlla la peça. És una peça de bona qualitat. En algun moment aquesta calaixera de finals del segle XVIII va patir una intervenció que li va eliminar l’escambell amb calaixets que ocupava la part del darrere del tauler. L’extracció dels escambells és una cosa molt comú. Es va fer sobretot al segle XIX i durant la primera meitat del segle XX per aconseguir una superfície ampla sobre els calaixos a la manera de suport, per exemple, d’escaparates, gerros, etc. Aquesta és la raó de que moltes calaixeres del XVIII català hagin perdut aquest element característic de la seva producció. A part, la fonadura va ser canviada i se'n va posar una de fullola, material del segle XX.