Tornar a inici de pàgina

Museu de Cervera

endavant

enrrere

Tancar

#museuobert

Sobre el projecte

Museuobert.cat és un portal de difusió de col·leccions, que neix amb l'objectiu d'apropar el ciutadà a les institucions culturals, oferint la possibilitat de descobrir les peces dels museus i compartir-les a les xarxes socials.

Davant la situació d’excepcionalitat en la que ens trobem actualment i el confinament de la ciutadana a casa. Moltes indústries i sectors s’han vist afectats, entre ells el de la cultura, i calen eines per evitar una aturada completa.

La iniciativa neix impulsada per les empreses Nubilum i Coeli, amb l’objectiu d’afrontar el temps de confinament que estem vivint i la necessitat de mantenir oberts els museus que han hagut de tancar les seves portes físiques.

El portal és una eina, que hem posat a disposició del museus, per difondre les seves col·leccions de forma ràpida i senzilla. Cadascun d’ells ha escollit la informació que vol mostrar: una imatge amb una breu descripció de l'objecte (cartel·la) tal com si estigués exposada en una de les seves sales. En l’actual situació ha primat l’agilitat per sobre de l'exhaustivitat.

#museuobert convida a perdre's per les col·leccions dels museus i a compartir les troballes a les xarxes socials, un dels canals de comunicació més potents en aquests moments de quarantena.

Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.

Nubilum Té com a missió integrar el coneixement, preservar-lo i fer-lo accessible.

Edittio Crea i dissenya interfícies gràfiques interatives per a entorns de cultura

Juntes, amb la implicació de tot l’equip del projecte han posat en marxa aquesta iniciativa.


Ets un museu o institució cultural i vols difondre el teu patrimoni online? Suma't a la iniciativa.

N.B. El projecte s’ha posat en funcionament en dues setmanes i és probable que tingui algunes mancances o limitacions que esperem que es minimitzin amb el temps. Per qualsevol proposta o suggeriment poden contactar a info@museuobert.cat.

Nota legal

Tancar

#museuobert

Credits

Museu de Cervera
calaixera amb escambell
Datació
1775-1800
Materials i tècniques
fusta de ribera (per als interiors)
pi (per als interiors)
fusta de fruiter (per als filets i les peces embotides)
llautó / emmotllat (per als tiradors i els escuts dels panys)
ferro (per als panys)
vogit, motllurat, marqueteria d'embotit i filet
Lloc d'execució
Catalunya
Lloc de procedència
Cervera
Núm. de registre
MCC 2
calaixera amb escambell sobre potes en mènsula. Quatre files de calaixos, la superior dividida en dos. Cantells aixamfranats amb mènsules motllurades sobre representació de columnes en embotit. L'escambell amb quatre calaixos alineats amb frontis mixtilini. Emmarca les diferents parts un joc de banda fosca entre filets de fusta clara. Els tiradors són plaques en forma d'àliga i rocalla que envolten l'ull del pany. Les anses presenten dos punts de fixació i ansa mòbil. S'ha detectat que fonadures, guies, motllures i algunes faltes van ser substituïdes. Els tiradors dels panys no són els originals. Peces similars: aquest exemplar segueix el model més característic i propi de calaixera amb escambell catalana del segle XVIII. És per això que podem trobar moltes peces properes a col·leccions públiques i privades. Al Museu Romàntic Can Papiol, a Vilanova i la Geltrú, trobem una parella de calaixeres, sense escambell, també amb el triple filet, cantells aixamfranats amb la mènsula de perfil mixtilini sobre un estípit amb filet. La principal diferència radica en el perfil del frontis, que en aquest cas és de línia serpentina. ESTUDI: al segle XVIII es denomina calaixera amb escambell a una varietat de calaixera que té enretirat i sobre el tauler una fila de calaixos més estrets i menys fondos. Normalment aquesta fila superior o escambell està ocupada per tres calaixos, però també en poden ser dos o, fins i tot, un de sol tot al llarg. Igualment, existeixen variacions amb dos calaixets que flanquegen una porta en forma de capella o petit armari. Altres formes per nomenar l'escambell eren castellet i tamboret. Les calaixeres amb escambell són molt habituals a la Catalunya del segle XVIII i constitueixen un genuí model de mobiliari català sense paral·lels clars en altres indrets. Quan intentem conèixer la raó que justifica la creació d’aquesta variant de calaixera i el gran èxit que tingué a la societat de l’època, pensem que la resposta s’ha de buscar a les caixes amb calaixos. Durant segles la població catalana s’havia acostumat a tenir a les caixes uns petits calaixets on col·locar per separat i sota clau certs objectes petits. Al segle XVIII els catalans, com la resta d’europeus, es disposen a substituir la caixa per la calaixera, que els permet distribuir millor les pertinences, però no volen perdre els calaixets petits que tant servei els havien fet a la caixa, i és així que escullen aquesta variant de calaixera amb compartiments sobre el tauler. No podem assegurar que la calaixera amb escambell sigui un invent català, però sí que sabem que va tenir un èxit superior a qualsevol altre lloc. Formalment, la calaixera amb escambell deriva de les calaixeres de sagristia, on també trobem sovint calaixos i armaris de calaixos grans sobre el tauler del cos. Encara que les primeres calaixeres les trobem citades a la documentació a la segona meitat de segle XVII, no és fins al 1740 que la calaixera es converteix en un moble de moda. El seu reconeixement com a peça de prestigi social es constata quan la trobem formant part del aixovar dels matrimonis amb nobles i dels principals homes de negoci de Catalunya. D’aquesta manera, podem dir que la calaixera no es va introduir a la casa catalana de forma aleatòria, sinó tot al contrari, va entrar ordenadament en grups socials i econòmics alts i primer a Barcelona, condicionada per la forma de pensar que la va convertir en moble de moda. A poc a poc, altres capes de la població i altres indrets van seguir la tendència i estengueren l’ús de la calaixera a gran part de la població. La calaixera entra a formar part de l'equipament interior. La seva forma i estructura va afavorir una disposició més ordenada dels objectes que s’hi guardaven al seu interior i, per això, i a pesar del seu major cost, va suplantar les caixes i baguls. La calaixera és un moble contenidor que no s’introdueix amb una única estructura, sinó que ofereix moltes variacions que es donen a partir d’un cos de calaixos superposats. Paral·lelament a la seva introducció es van crear altres tipologies, variants del model principal, que cobreixen distintes funcions en unes llars, en ple canvi, del període de la Il·lustració. Calaixeres amb escambell, escriptoris, tocadors, calaixeres armari, etc. A les calaixeres es guarda principalment la roba de vestir, és per això que la seva ubicació a la casa sol estar al dormitori, a l’alcova o a estances contigües a aquestes. El tauler es podia deixar amb la fusta vista o també es cobria amb un tapet, que podia ser de guadamassil, és a dir, de pell o de roba ja fos domàs o brocat.