Tornar a inici de pàgina

Museu de Cervera

endavant

enrrere

Tancar

#museuobert

Sobre el projecte

Museuobert.cat és un portal de difusió de col·leccions, que neix amb l'objectiu d'apropar el ciutadà a les institucions culturals, oferint la possibilitat de descobrir les peces dels museus i compartir-les a les xarxes socials.

Davant la situació d’excepcionalitat en la que ens trobem actualment i el confinament de la ciutadana a casa. Moltes indústries i sectors s’han vist afectats, entre ells el de la cultura, i calen eines per evitar una aturada completa.

La iniciativa neix impulsada per les empreses Nubilum i Coeli, amb l’objectiu d’afrontar el temps de confinament que estem vivint i la necessitat de mantenir oberts els museus que han hagut de tancar les seves portes físiques.

El portal és una eina, que hem posat a disposició del museus, per difondre les seves col·leccions de forma ràpida i senzilla. Cadascun d’ells ha escollit la informació que vol mostrar: una imatge amb una breu descripció de l'objecte (cartel·la) tal com si estigués exposada en una de les seves sales. En l’actual situació ha primat l’agilitat per sobre de l'exhaustivitat.

#museuobert convida a perdre's per les col·leccions dels museus i a compartir les troballes a les xarxes socials, un dels canals de comunicació més potents en aquests moments de quarantena.

Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.

Nubilum Té com a missió integrar el coneixement, preservar-lo i fer-lo accessible.

Edittio Crea i dissenya interfícies gràfiques interatives per a entorns de cultura

Juntes, amb la implicació de tot l’equip del projecte han posat en marxa aquesta iniciativa.


Ets un museu o institució cultural i vols difondre el teu patrimoni online? Suma't a la iniciativa.

N.B. El projecte s’ha posat en funcionament en dues setmanes i és probable que tingui algunes mancances o limitacions que esperem que es minimitzin amb el temps. Per qualsevol proposta o suggeriment poden contactar a info@museuobert.cat.

Nota legal

Tancar

#museuobert

Credits

Museu de Cervera
cadira
Datació
últim quart segle XIX
Materials i tècniques
noguera / vogit, tallat, tornejat, motllurat (en massís i en xapa com a fusta principal)
pi (per als interiors)
llautó / emmotllat (per a les tatxes)
cartó símil pell / emmotllat, ennegrit, entatxat (per al seient i el respatller)
teixit de setí / entapissat (per al folre)
Lloc d'execució
Catalunya
Lloc de procedència
Cervera
Núm. de registre
MCC 196.3
seient de planta trapezoïdal amb bastiment i cintura de fusta que emmarca el seient en símil pell ennegrida, emmotllada i fixada per tatxes de cabota en forma de flor. Les potes davanteres en tornejat mixtilini, mentre que les de darrere de secció quadrada i lleugera caiguda. S’uneixen per xambrana recta en H. Les potes del darrere es prolonguen per a configurar els muntants del respatller. Per damunt del seient, deixen la secció quadrada i prenen forma tornejada fins arribar al travesser superior i es coronen o rematen amb terminacions tornejades. Els daus de l’emmetxat es decoren amb puntes de diamant. El centre del respatller es cobreix per símil pell, igual que el seient, en un marc de fusta vista coronat per un arc de mig punt amb una petxina a l’interior. El darrere de la pala del respatller és entapissat amb teixit de setí groc. ESTUDI: cadires amb les característiques línies rectes i formes geomètriques de l’estil alfonsí, proper al cadiratge del saló (fitxa amb núm. de reg. 543.4), però en aquest cas amb símil pell en lloc d’entapissat. La industrialització, especialment a partir de l’Exposició Universal de Londres de 1851, va motivar la invenció de materials industrials que pugessin substituir els naturals i els manuals. L’objectiu era aconseguir un efecte similar a aquells, però a preu més econòmic i que es pogués realitzar en sèrie amb les màquines. A l’Estat espanyol, l’ús de la pell com a complement per als seients es va mantenir des del segle XVI. Les pells adobades ofereixen un seient confortable, resistent i elegant que va permetre mantenir-lo en vigor al llarg dels segles. Van ser primer els tallers andalusos els que van desenvolupar millor les tècniques de tractament de la pell, però de seguida els adobers i guadamassilers van treballar a tot l’Estat i també a altres països d’Europa, com ara Flandes o França. A Catalunya la tradició d’aquests gremis va ser forta, ja que oferien un material imprescindible per folrar cofres i baguls, però també per cobrir seients, folrar parets d’estances o fer, per exemple, cobretaules. El segle XIX va desenvolupar indústries que poguessin imitar la pell, no només en el seu color sinó també en textura i decoració. Per aconseguir-ho feien servir paper encolat i premsat en motllos, com és el cas d’aquestes cadires. Aquestes cadires posen al dia el model de cadira espanyola del Renaixement: noguera tallada, pell ferrada i tatxes de metall, però obtingut, en gran mesura, per mitjans industrials. Com hem comentat amb anteriors peces alfonsines, la influència dels dissenys alemanys va ser molt cabdal a l’hora de configurar aquesta estètica a Catalunya. Consultar l’estudi de la fitxa amb núm. de reg. 489, i els dissenys alemanys de 1887 amb coronaments amb petxina molt propers al d’aquestes cadires.