Tornar a inici de pàgina

Museu de Cervera

endavant

enrrere

Tancar

#museuobert

Sobre el projecte

Museuobert.cat és un portal de difusió de col·leccions, que neix amb l'objectiu d'apropar el ciutadà a les institucions culturals, oferint la possibilitat de descobrir les peces dels museus i compartir-les a les xarxes socials.

Davant la situació d’excepcionalitat en la que ens trobem actualment i el confinament de la ciutadana a casa. Moltes indústries i sectors s’han vist afectats, entre ells el de la cultura, i calen eines per evitar una aturada completa.

La iniciativa neix impulsada per les empreses Nubilum i Coeli, amb l’objectiu d’afrontar el temps de confinament que estem vivint i la necessitat de mantenir oberts els museus que han hagut de tancar les seves portes físiques.

El portal és una eina, que hem posat a disposició del museus, per difondre les seves col·leccions de forma ràpida i senzilla. Cadascun d’ells ha escollit la informació que vol mostrar: una imatge amb una breu descripció de l'objecte (cartel·la) tal com si estigués exposada en una de les seves sales. En l’actual situació ha primat l’agilitat per sobre de l'exhaustivitat.

#museuobert convida a perdre's per les col·leccions dels museus i a compartir les troballes a les xarxes socials, un dels canals de comunicació més potents en aquests moments de quarantena.

Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.

Nubilum Té com a missió integrar el coneixement, preservar-lo i fer-lo accessible.

Edittio Crea i dissenya interfícies gràfiques interatives per a entorns de cultura

Juntes, amb la implicació de tot l’equip del projecte han posat en marxa aquesta iniciativa.


Ets un museu o institució cultural i vols difondre el teu patrimoni online? Suma't a la iniciativa.

N.B. El projecte s’ha posat en funcionament en dues setmanes i és probable que tingui algunes mancances o limitacions que esperem que es minimitzin amb el temps. Per qualsevol proposta o suggeriment poden contactar a info@museuobert.cat.

Nota legal

Tancar

#museuobert

Credits

Museu de Cervera
taula de menjador
Datació
últim quart segle XIX
Materials i tècniques
noguera (com a fusta principal)
pi (per als interiors)
faig (per als interiors)
ferro (per a les platines que subjecten les potes de les taules supletòries i per a l'eix per on corren les guies)
talla incisa, talla en relleu, motllurat, tornejat
Lloc d'execució
Catalunya
Lloc de procedència
Cervera
Núm. de registre
MCC 124
taula de planta quadrada amb el tauler dividit per la meitat per afegir un allargament. El cantell motllurat i tallat amb gallons i la cintura decorada amb sanefa alterna acanalats de diferent gruix i els angles amb fulles d’acant de disseny molt esquemàtic. Les quatre potes amb tornejat mixtilini, en fanal central, s’emmetxen sobre una ampla i motllurada xambrana en H que descansa sobre potes de ceba. El travesser central es reforça en dos muntants d’igual forma que les potes, però de menys gruix, i s’uneixen entre si per una petita balustrada decorativa. Actualment llueix amb una extensió al centre, però està concebuda per poder portar-ne dues. Quan la taula s’allarga es despleguen dues parelles de potes tornejades per donar major suport i que normalment estan plegades per sota del tauler. ESTUDI: van ser els anglesos que, a final del segle XVIII, van començar a dissenyar diferents models de taula extensible de menjador. És en el llibre de Thomas Sheraton que per primera vegada surt una taula al mig del menjador, quan fins aquell moment, les taules eren concebudes plegables per poder retirar-les del centre quan no es feien servir. A partir d’aquell moment diverses empreses de mobiliari anglès van concebre sistemes de fàcil ús per obrir i tancar-les. Al llarg del segle XIX aquests diversos models de taula anglesa van tenir una gran acceptació. Les empreses les patentaven per intentar mantenir en exclusivitat la venda de l’invent durant uns anys. Encara que el Regne Unit sempre va mantenir el liderat en aquest tipus de mobiliari, altres països van copiar aquells invents. A Catalunya, durant la segona meitat del segle XIX comencem a trobar models de taula extensible. Durant l’època isabelina el model més habitual era el de taula circular amb extensions al mig, però a final de segle, durant l’estil alfonsí, també es va desenvolupar amb èxit el model de taula quadrada o rectangular, amb els allargaments també col·locats al mig. La taula, amb el pas del temps, ha sofert alguna restauració on malauradament s’ha suprimit la pàtina enfosquida de l’acabat original. Amb la qual cosa ha perdut també part de la identitat del propi disseny. Aquest enfosquit característic avui perdut formava part integrant de l’estil alfonsí en el qual fou concebuda la taula. La supressió de les pàtines originals sempre recauen en una pèrdua d’un dels valors més importants del mobles antics. Hem d’entendre que en una peça antiga, el temps ha deixat les seves petjades i aquestes no s’han d’eliminar sense criteri. Una cosa és eliminar brutícia i una altra molt diferent aquests rastres del pas del temps.