Tornar a inici de pàgina

Museu de Cervera

endavant

enrrere

Tancar

#museuobert

Sobre el projecte

Museuobert.cat és un portal de difusió de col·leccions, que neix amb l'objectiu d'apropar el ciutadà a les institucions culturals, oferint la possibilitat de descobrir les peces dels museus i compartir-les a les xarxes socials.

Davant la situació d’excepcionalitat en la que ens trobem actualment i el confinament de la ciutadana a casa. Moltes indústries i sectors s’han vist afectats, entre ells el de la cultura, i calen eines per evitar una aturada completa.

La iniciativa neix impulsada per les empreses Nubilum i Coeli, amb l’objectiu d’afrontar el temps de confinament que estem vivint i la necessitat de mantenir oberts els museus que han hagut de tancar les seves portes físiques.

El portal és una eina, que hem posat a disposició del museus, per difondre les seves col·leccions de forma ràpida i senzilla. Cadascun d’ells ha escollit la informació que vol mostrar: una imatge amb una breu descripció de l'objecte (cartel·la) tal com si estigués exposada en una de les seves sales. En l’actual situació ha primat l’agilitat per sobre de l'exhaustivitat.

#museuobert convida a perdre's per les col·leccions dels museus i a compartir les troballes a les xarxes socials, un dels canals de comunicació més potents en aquests moments de quarantena.

Coeli és una solució al núvol per difondre, documentar i gestionar les col·leccions patrimonials de forma àgil i intuïtiva.

Nubilum Té com a missió integrar el coneixement, preservar-lo i fer-lo accessible.

Edittio Crea i dissenya interfícies gràfiques interatives per a entorns de cultura

Juntes, amb la implicació de tot l’equip del projecte han posat en marxa aquesta iniciativa.


Ets un museu o institució cultural i vols difondre el teu patrimoni online? Suma't a la iniciativa.

N.B. El projecte s’ha posat en funcionament en dues setmanes i és probable que tingui algunes mancances o limitacions que esperem que es minimitzin amb el temps. Per qualsevol proposta o suggeriment poden contactar a info@museuobert.cat.

Nota legal

Tancar

#museuobert

Credits

Museu de Cervera
quinqué de taula
Datació
primer quart segle XX
Materials i tècniques
emmotllat (calamina o aliatge de zenc, plom i estany)
emmotllat
glaçat (parcialment glaçat)
Lloc d'execució
Catalunya
Lloc de procedència
Cervera
Núm. de registre
MCC 1
cos en forma de gerro esfèric amb base circular sobre tres peus en forma d'esfinxs gregues i anses en forma de cap de lleó. El fust i el peu estan decorats amb una successió de sanefes, amb gallons i caboixons. Tapa amb xapa de llautó on s'agafa el globus de vidre i on se situa el canó i el mecanisme del llum. El globus amb franges amples transparents i glacejades protegeix el llum interior. ESTUDI: el quinqué és un llum de metxa circular, inventada pel físic suís Aimé Argand cap a 1872. L'invent va ser millorat pel farmacèutic francès Anotine Quinquet (1745-1803), que li va donar el nom. Es componia d'un dipòsit per al combustible, un tub de vidre o canó, que feia la funció de pantalla per protegir la flama i una metxa de cotó. Gràcies a la pantalla de vidre aconseguia controlar els corrents d'aire cap a la flama, la qual cosa reduïa la tremolor i millorava la qualitat i la intensitat de la llum. No es va generalitzar el seu ús fins a mitjan segle XIX, quan l'oli va ser substituït pel petroli. Un quinqué col·locat al centre d'una taula o penjat del sostre permetia portar a terme activitats socials, com ara jocs de cartes, que es podien realitzar còmodament durant les hores sense llum solar. Si el quinqué es col·locava a un estudi facilitava la lectura, la costura o l'escriptura. Eren llums econòmics que van tenir molt bona acollida pel públic, la qual cosa va motivar la producció massiva d'aquest objecte. L'eficàcia del llum d'Argand quedava limitada per la mala qualitat de l'oli que cremava, colza o oli de balena. A mesura que augmentà la demanda també es van idear altres combustibles més nets i que feien més llum. El 1858 Abraham Gesner, metge i geòleg amateur canadenc, desenvolupà i patentà un mètode per extreure de les roques asfàltiques un combustible més econòmic i eficient, el querosè. La invenció de Gesner quedà antiquada per un descobriment, el petroli, realitzat el 1859. També el petroli es podia destil·lar per produir querosè, combustible per a l'enllumenat de grau molt alt, que accelerà el desenvolupament de l'enllumenat artificial. El 1865 es patentà el cremador Kosmos, el qual millorà considerablement el funcionament del quinqué amb el ble en forma plana i el regulador de la flama. Actualment aquests quinqués s'utilitzen amb parafina, la qual dóna bona llum i és més neta que l'oli i el petroli. A finals de segle XIX i principi del segle XX es van construir una bona quantitat de quinqués amb metalls com ara el llautó o la calamina, que imitaven el bronze, molt més car. La decoració d'aquestes peces seguia la moda dels estils dels objectes de metall, en especial dels gerros. En aquest cas, la peça mostra un ececticisme que combina elements del Renaixement, tant de moda a l'època, amb motius rococós. A l'Estat espanyol hi havia diverses empreses dedicades a la fabricació de quinqués, com ara Amaya, la qual fabricava models d'estil neorenaixement molt similars a aquest quinqué.